Quan anem en direcció a Sant Llorenç de Morunys, uns quilòmetres abans d'arribar i molt visible des de una forta "paella" que fa la carretera (a Fenerals), se'ns apareix, espectacular, el "Clot de Vilamala" (foto a baix)
Estaria ben definit com "Montserrat posat al reves" i veient-lo sembla impossible que es pugui caminar per aquells barrancs i avencs sense equipament d'escalada. El cronista feia lustres li va tenir ganes, però ho havia oblidat. Un dia Dolors publica una foto (que no tenia que veure amb l'indret, però on apareixia) i ho senyalava com a lloc curiós. Revifen els records i les ganes i entre tots ens engresquem.
I cap allà ens vàrem encaminar "lo millor de cada casa" un gèlid matí de gener, . Ens ho vàrem passar bé i es va fer alguna cosa diferent.
 |
CLOT DE VILAMALA-VISTA DE DESDE EL PARQUING DE LA CURVA DE FENERALS
VIDEO ⇓⇓
|
 |
| PANORÀMICA DELS AVENCS QUE FAN BASARDA DE BAIXAR |
 |
| COMENCEM A BAIXAR; FÀCIL ¡ES UNA PISTA! |
 |
| UI, UI, UI, AIXÒ ES COMPLICA |
 |
| PASSEM PER LES MISTERIOSES BALMES DE LES ENCANTADES |
 |
CAL PRESTAR ATENCIÓ AL CAMÍ, AQUÍ DEVIA HAVER UN PASAMÀ. ALGÚ SE L'EMPORTARIA PER VENDRE'L COM FERRALLA |
 |
SI CAL, RECORREM A TÉCNIQUES ALPINES DE PROGRESSIÓ.
(Ja hem perdonaràs Dolors 😥 ) |
 |
| MATEIXA GEOLOGIA QUE MONTSERRAT O SANT LLORENÇ |
 |
FOTO DE GRUP QUASI AL FONS DEL CLOT
(el cartell darrera diu:"Vilamala La Vall Infernal") ja explicarem per qué al final |
 |
| BAIXANT CAP AL FONS DEL CLOT |
 |
| EL CAMÍ NO MILLORA, DE CAP MANERA |
 |
| CAL FER SERVIR TOTES LES EXTREMITATS PER PROGRESAR |
 |
| I ENCARA ES FA MÉS DIVERTIT |
 |
| DES DE LES PISTES DE PORT DEL COMPTE ENS CAU LA BARRUFA |
 |
| EL GLAÇ DONA FE QUE EL MATÍ ERA GÈLID |
 |
| DESGRIMPANT PEL FONS DEL BARRANC |
 |
| NICOLA S'HO MIRA |
 |
| CATI HO COMPROBA, ¡PER SI DE CAS! |
 |
| EL REPORTER DESCANSA AL FONS DE LA VALL |
 |
| HEM ARRIBAT AL FONS DEL BARRANC |
 |
| PRENEM EL CAMÍ DE SORTIDA DEL BARRANC |
 |
| JA HEM SORTIT, ARA CAP ELS COTXES I A DINAR |
La llegenda
de Vilamala (La Vall Infernal):
Hi
havia una vegada un poble anomenat Vilamala. Un dia va
baixar Jesús en forma de vell.
Era el vespre i el vellet va
anar passant per les cases del poble. Com que anava vestit com un pobre la
gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva. Quan va haver
recorregut tot el poble va veure una casa en un lloc més elevat fora del
poble. Hi va anar i hi va trobar un matrimoni de vellets.
Els vellets, tot i ser molt
pobres, el van acollir li van donar menjar i li van dir que es podia quedar
tants dies com volgués. El pobre els va dir que, a la nit, sentirien molt
terrabastall però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món.
El matrimoni es va quedar molt estranyat però li van fer cas.
Tal com va dir el vellet, a
la nit hi va haver un terratrèmol, semblava que el món s'ensorrés, però aquells
avis es van quedar tancats a casa sense mirar a fora per res. L'endemà al matí
van anar a buscar el pobre però no el van trobar; al seu llit hi van trobar
una creu. Després van mirar a fora hi van veure que el poble havia
desaparegut, que estaven sols dalt d'un munt de penya-segats.
I encara avui a la part de dalt el Clot us mostrarán, si ho demaneu, la masia que es "la vila bona"
Hi
havia una vegada un poble anomenat Vilamala. Un dia va
baixar Jesús en forma de vell.
