2017 - MAIG - PEDRAFORCA ("El Pedra" pels amics)

Desprès de parlar-ho a bastament i de haver-ho de retardar pel mal temps, vam trobar el forat per anar al Pedraforca.

Vàrem ser pocs; segurament va contribuir que alguns ja l'havien fet abans i el fet que no va quedar més remei que estar bellugant les dates pel mal temps. Però la fama de cim difícil i perillós segur que també va comptar molt.

Sigui com sigui quatre del grup si ens vam decidir a anar; i cap al Pedra...



NO NECESSITA PRESENTACIÓ

VIDEO ⇓⇓
https://photos.google.com/search/_tv_V%C3%ADdeos/photo/AF1QipO-XHApf4AUUa-EsdXQl-wk6xyD69aUj2rRt4I3




Iniciem el camí cap a "L'Estasen"
Camí cap al Coll de Verdet

Una balma cap a Coll de Verdet 
El blanc i negre no es per que vulguem rememorar els temps heroics de Lluis Estasen i Pau Badia. 
Es que la cámara va anar per terra i durant una estona sols fotografiaba en "blanc i negre".. misteris de la electrònica. Però cal reconèixer que sense color guanya en dramatisme.

Paret de la zona dels Cabirols i El  Gat

Ja arribem a Coll de Verdet 
Un comentari: un va preparat per lo dur que serà la grimpada al Pollegó; ¡¡¡doncs la pujada del refugi fins a Coll de Verdet no es que sigui un passeig precisament.!!!!
Juan Jesús i Nico ja estàn al Coll

Al Verdet tothom aprofita per menjar i descansar una mica, preparant-se pel que vindrà

Cati enfila cap a les parets que ens toca superar

Comença la grimpada

"El pati" es impressionant i es compren que n'hi hagi qui no gosi pujar, malgrat no ser tant perillós com sembla.

A Nico se la veu feliç  😍

A vegades s'ha de fer cua, paciencia

I altres vegades es fa més dificil, calma

Sembla que arribem..

Però deu n'hi do el que encara ens queda.

 Nico estudia la situació
 Resulta que el Pedraforca son tres cims consecutius que cal anar superant.

Doncs anem cap allà
Superant els últims metres

Tots quatre al cim del Pedraforca, al darrera el Pollegó Inferior, accesible només escalant "de veritat"

Comencem la baixada cap a L'Enforcadura

Vista de L'Enforcadura, enorme forca que separa els pollegons

I aquí s'acaba "el reportatge", increiblement no tenim cap foto de la baixada per "la tartera. Penso que anàvem tant fatigats i amoïnats de no caure que ni se'ns va acudir fer fotos. Tot i així "el cronista" (o sigui jo) va caure sis vegades... Tota precaució es poca.