2017 - JULIOL - TRAVESSA NURIA - GORGES DE CARANÇA - (Toès i Entrevalls)


 Travessa Nuria - Carançà

Prou que va ser complicada l'organització d'aquesta sortida. Estava prevista a primers de juny, el mal temps ens va fer traslladar-la a primers de juliol i tot i així tampoc vàrem tenir un clima favorable el primer dia, amb vents fortisims, pluja i calabruix.
D'un grapat que tenien intenció de venir al final ens vàrem quedar en mitja dotzena
Tal com va anar, això va ser un avantatge.


Al refugi no n'hi havia plaça i ens van ubicar en plaça de "tenda"; sort que el temps va millorar i no va ploure més.. Però la travessa va estar molt bé. A recordar el sopar al Refugi.. una sopa indefinible però bona i unes llenties a l'antiga (amb pedres i tot) 😋  

Al poc de sortir de Nuria travessem el "riu" de Noucreus
VIDEO ⇓⇓
https://drive.google.com/open?id=0B3D-gqenqb1EdTR6ZXp2UkpYZnM





Cruïlla de camins, nosaltres cap a Noucreus

Es va pujant força però no es incòmode, comença a ploure una mica

Vista de la pujada final a Coll de Noucreus pel Serrat del Mig

Tampoc es una pujada massa feixuga, el vent comença a apretar de valent

Coll de Noucreus

Aquí el vent arriba al màxim, desprès vam saber que havia bufat a quasi 100 km/h

Arriba un altre grup i ens fa el favor de fer-nos una foto conjunta

Estany Negre i pic de L'infern
Comencem la llarga baixada cap al Refugi de Ras de Carança, amb vent fort, pluges i algunes tronades que no presagiaven res positiu

Baixem en mig d'abundants caos de roques i camins mig perduts

Cabana entre L'Estany Negre i el de Les Truites (o de Carança)

Evident que en cas de anar la cosa malament es molt útil per refugiar-se


Estany de Carançà (o de Les Truites)


Arribem al Refugi

Hem de dormir en tendes de campanya
Ja ho sabíem, com que no se'ns va acudir demanar reserva fins "sols" tres mesos abans quan ho vam fer ja estava tot ocupat i ens van donar la possibilitat de pernoctar en tenda, el refugi posa la tenda i la màrfega, nosaltres els sacs.
Totes les comoditats, Spa del refugi 😌
Detall de l'interior del "menjador principal"

Menjador secundari, on vàrem sopar en la mes "estreta germanor"
El refugi es realment petit, sobre tot tenint en compte que la ruta es molt concorreguda, dit això cal valorar l'esforç dels guardes del refugi per atendre les necessitats de tothom i l'esforç del guarda per atendre'ns en català. Es molt d'agrair "que a la teva terra t'entenguin en el teu idioma", però així estan les coses 



Dia següent, el grup preparat per emprendre la marxa

Desprès d'una llarga caminada arribem a la primera passera

Montse està en forma

La dificultat no està sols a les passeres

Passera

El vertigen no està autoritzat, fora de això no hi ha perill

Estem arribant a "La Cornisa" i n'hi ha relax.

La Cornisa es així

Detall


Arribem al final de Les Gorges



Ens prenem una merescuda cerveseta a la guingueta que n'hi ha a l'entrada de Les Gorges.


Desprès tota la parafernalia de taxi, tren de Puigcerdà a Ribes i cotxe fins a Masnou. Però això es un altre historia 


I punt final de una bona excursió