Travessa Nuria - Carançà
Prou que va ser complicada l'organització d'aquesta sortida. Estava prevista a primers de juny, el mal temps ens va fer traslladar-la a primers de juliol i tot i així tampoc vàrem tenir un clima favorable el primer dia, amb vents fortisims, pluja i calabruix.
D'un grapat que tenien intenció de venir al final ens vàrem quedar en mitja dotzena
Tal com va anar, això va ser un avantatge.
Al refugi no n'hi havia plaça i ens van ubicar en plaça de "tenda"; sort que el temps va millorar i no va ploure més.. Però la travessa va estar molt bé. A recordar el sopar al Refugi.. una sopa indefinible però bona i unes llenties a l'antiga (amb pedres i tot) 😋
 |
Al poc de sortir de Nuria travessem el "riu" de Noucreus |
VIDEO ⇓⇓
https://drive.google.com/open?id=0B3D-gqenqb1EdTR6ZXp2UkpYZnM
 |
Cruïlla de camins, nosaltres cap a Noucreus |
 |
Es va pujant força però no es incòmode, comença a ploure una mica |
 |
Vista de la pujada final a Coll de Noucreus pel Serrat del Mig |
 |
Tampoc es una pujada massa feixuga, el vent comença a apretar de valent |
 |
Coll de Noucreus |
 |
Aquí el vent arriba al màxim, desprès vam saber que havia bufat a quasi 100 km/h |
 |
Arriba un altre grup i ens fa el favor de fer-nos una foto conjunta |
 |
Estany Negre i pic de L'infern |
Comencem la llarga baixada cap al Refugi de Ras de Carança, amb vent fort, pluges i algunes tronades que no presagiaven res positiu
 |
Baixem en mig d'abundants caos de roques i camins mig perduts |
 |
Cabana entre L'Estany Negre i el de Les Truites (o de Carança)
Evident que en cas de anar la cosa malament es molt útil per refugiar-se
|
 |
Estany de Carançà (o de Les Truites) |
 |
Arribem al Refugi |
 |
Hem de dormir en tendes de campanya |
Ja ho sabíem, com que no se'ns va acudir demanar reserva fins "sols" tres mesos abans quan ho vam fer ja estava tot ocupat i ens van donar la possibilitat de pernoctar en tenda, el refugi posa la tenda i la màrfega, nosaltres els sacs.
 |
Totes les comoditats, Spa del refugi 😌 |
 |
Detall de l'interior del "menjador principal" |
 |
Menjador secundari, on vàrem sopar en la mes "estreta germanor" |
El refugi es realment petit, sobre tot tenint en compte que la ruta es molt concorreguda, dit això cal valorar l'esforç dels guardes del refugi per atendre les necessitats de tothom i l'esforç del guarda per atendre'ns en català. Es molt d'agrair "que a la teva terra t'entenguin en el teu idioma", però així estan les coses
 |
Dia següent, el grup preparat per emprendre la marxa |
 |
Desprès d'una llarga caminada arribem a la primera passera |
 |
Montse està en forma |
 |
La dificultat no està sols a les passeres |
 |
Passera |
 |
El vertigen no està autoritzat, fora de això no hi ha perill |
 |
Estem arribant a "La Cornisa" i n'hi ha relax. |
 |
La Cornisa es així |
 |
Detall
|
Arribem al final de Les Gorges
Ens prenem una merescuda cerveseta a la guingueta que n'hi ha a l'entrada de Les Gorges.
Desprès tota la parafernalia de taxi, tren de Puigcerdà a Ribes i cotxe fins a Masnou. Però això es un altre historia
I punt final de una bona excursió
|
|