Tot es va torçar en aquesta sortida, sino fixeu-vos:
- Havíem d'anar a La Pica i no va poder ser per manca de lloc al refugi així que no ens va quedar altre que anar a un camping de Areu a una hora de cotxe fins l'inici de La Pica. Com que es fa de nit a les vuit del vespre descartem La Pica (no fos que ens arribés la nit a mitja muntanya)
- Volien anar sis o set i vàrem anar tres.
- Vam decidir fer el Norís i el Monteixo i no vam arribar ni a pujar el primer cim per culpa de la neu i el terreny tant desfet (no ens esperàvem ni la neu ni el terreny descompost; al menys un servidor que escriu)
Bé... aquesta no era La Pica que volíem conquerir😖
VIDEO ⇓⇓
Al cámping Pica d'Estats a Àreu
Esglesia de Áreu
Bucòliques i boniques cases de Áreu
La Vall Ferrera tenia una gran tradició de la forja i es poden trobar alguns detalls que ho testimonien.
De bon matí comencem la pujada cap al Norís, feia força fred per ser setembre i hauria d'haver estat un avís (la visió retrospectiva es maravellosa)
Mentre pugem se'ns va apareixent el massís de La Pica d'Estats i Sotllo
Al camí n'hi ha algunes fites, però no gaires i en algun moment potser no varem prendre el millor camí
Avancem com podem pel barranc d'Aixeus
Se'ns apareix el Monteixo, de moment el Norís ens queda a l'esquerra
Estany d'Aixeus, magnifica vista a primera hora del matí, amb el Monteixo reflexant-se a les aigües.
Comencem la pujada cap al Norís, el fred ha deixat pasa a un matí de sol i l'esforç ens escalfa de valent
Les canals nevades del Monteixo. Ens fem a la il·lusió que el Noris estarà diferent
En quan arribem ja veiem que no, que també està força glaçat. Amunt de totes maneres, no sembla tant dificil
Una combinació pesada, la pedra molt desfeta i la neu compliquen molt mantenir-se de peus
En alguns llocs la neu te uns pocs centímetres i al següent pas t'arriba just per sota del genoll, literalment
Progresar es va fent més i més complicat. Potser no portem l'equip adient
Malgrat tot ho intentem, torna a fer força fred.
Decidim deixar-ho per un altre dia.
Després al posar el track que gravàvem sobre el mapa va ser evident que ens havíem quedat a 20 metres del cim... Mala sort, però la prudencia per davant.
Cati i Dolors baixant la pala. Us asseguro que la baixada no va ser tant fàcil com sembla aquí (pregunteu-li quan les veieu)
Final de la pala, ens relaxem una mica.
Baixant cap a l'Estany d'Aixeus
Parem a l'estany a menjar una mica, descansar i fer més fotos
Una cascada al barranc d'Aixeus
Panoràmica: a la dreta el Monteixo, a l'esquerra del tot el Norís. En mig la cresta per anar d'un a l'altra (que alguns defineixen com "plana i sense dificultat"; per que et refiïs dels wikiloqueros )
Cati truca a un altre restaurant de Alins que coneix; "més del mateix" fins les nou "nasti de plasti". Deu meu a quin país vivim.. Jo que acostumo a sopar a quarts de vuit.. Total una hora i mitja donant voltes per Áreu... que son dotze o tretze cases i ens les aprenem de memòria.
Quan estem sopant una parella està amoïnada, eren part d'un grup que ha anat a La Pica i ells s'han tornat abans de la tartera. Son les deu de la nit i no tenen noticies del grup....Penso que hem fet bé no anant a La Pica. Es evident que es millor anar quan el dia sigui més llarg (juny/juliol)
