Segona de les sortides amb raquetes que ens havíem proposat (com a mínim) l'hivern de 2018. Com que les altres havien estat al Solsonés vàrem triar la zona de La Molina entre el Bergadà i El Ripolles.
El Puigllançada amb 2.409,15 metres va ser el triat; per l'accés fàcil i la fama de ser un bon cim per iniciar-se amb raquetes.
Tornàvem a tenir una previsió metereológica molt ambigua i insegura. Aquest cop mes o menys es va complir: el Sol el vàrem veure fugaçment, les boires eren força espeses i al cim el vent era notable.
Amb dos cotxes i una mica apretadets (5 + 4) vam agafar carretera i motxilla cap a Els Alabaus.. La cosa va anar tal com segueix.................
Mira el video
VIDEO DEL PUIGLLANÇADA
Al parquing de Els Alabaus, abans de sortir (evidentment)
Bon humor al començar... La gent apaga els mòbils per que no molestin 😂
El paisatge no estava mancat de dramatisme
Comencem a caminar, tenim una mica de boira
Malgrat la boira ens imaginem el que ens toca pujar.
L'única manera que coneixem de fer el cim es... pujar
Pujant
Pujant, estil lliure
El bon humor el tenim molt encomanat, es nota que som Laietans
El paisatge continua essent imponent dins del que podem veure
Fem el cim, amb gran gatzara (quod erat demostrandum)
El fotògraf al cim
Es cosa de baixar i anar a dinar quelcom (en aquesta excursió vàrem passar una mica de gana a la muntanya em sembla a mi)
Baixant ja veiem que la boira se'ns ve a sobra una altre vegada.
I la boira ens atrapa. Per baixar vàrem seguir les nostres petjades de pujada (que mes aviat s'endevinaven que es veien per que el torb les havia esborrat pràcticament.)
Mes avall la boira escampa i tot es veu molt millor
La sortida va ser més dura del que es pot entendre llegint algunes cròniques muntanyenques. Per iniciar-se en raquetes es poden trobar recorreguts més senzills. Com que alguns dels que venien era la primera vegada que es calçaven unes raquetes pot ser els hi va resultar una mica dur. Però al final tots vàrem quedar satisfets com passa sempre que ens superem a nosaltres mateixos. Per que l'esperit de la muntanya es aquest... competir amb nosaltres mateixos i no contra un altre.
