Sortida molt esperada ja que l'any anterior es va haver d'anul·lar dos cops: una al juliol per que vàrem anar a fer la travessa de Carança (que va estar anul·lada al juny pel mal temps) i altre a finals de setembre que va servir per comprovar que si vas quan el dia ja comença a ser curt i pretens fer-la des de l'aparcament de la Molinasa (no acampant als llacs) millor que t'ho pensis més (a menys que siguis una mena de Kilian). Tampoc es va pujar aquell dia.
Ho tornem a provar a mitjans de juliol de 2018. Al principi la idea era acampar al llac d'Estats o al menys al de Sotllo. Però es va començar a parlar de "que hauriem d'anar molt carregats, que no feia gracia deixar tendes (que no son nostres) i sacs a la muntanya "
Així que reservem dos nits al refugi de Vallferrera per que no volíem agafar el cotxe desprès de la pallissa de la pujada.
Per acabar de fer-ho difícil l'any es anormal per la quantitat de neu caiguda; neva a La Pica fins a primers de juliol i toca "grampons i piolet" i nosaltres sense massa experiencia amb aquests estris.
De fet molta gent que pujava es va retirar poc desprès de L'Estany d'Estats per por a les relliscades. Nosaltres vàrem tenir algun "ensurt" que afortunadament va quedar en poca cosa.
Tot plegat va complicar molt i molt aquesta sortida i vàrem patir més del que es pot explicar. PERÒ FINALMENT EL CIM ES VA ASSOLIR. Per satisfacció dels que van anar. Més que disfrutar va ser un "voliem fer això i ho hem fet"
Amb tants canvis de data va passar que gent que volia anar no pugues el dia que es va fer. Mirarem si la podem repetir un altre vegada.. Però aquest cop amb tendes i plantar a l'Estany d'Estats. La experiencia ha de servir per alguna cosa.
Amb tants canvis de data va passar que gent que volia anar no pugues el dia que es va fer. Mirarem si la podem repetir un altre vegada.. Però aquest cop amb tendes i plantar a l'Estany d'Estats. La experiencia ha de servir per alguna cosa.
MIRA EL VIDEO
REFUGI DE VALLFERRERA - DIVENDRES PER LA TARDA
(com era divendres havia relativament poca gent, dissabte ja va ser un altre cosa)
Després de dormir relativament bé ens aixequem i anem per l'assumpte
El grup al complert, molt animats
Primera "dificultat"
Que superem fàcilment per que realment no te cap dificultat
Fins i tot ens divertim
Seguim pel costat del riu que baixa amb força cabal (va caldra descalçar-se tres cops per travessar les rieres que baixen cap al riu).
Aqui el fotógraf "fotografiat"
Estany de Sotllo, no havia ningú acampat i ens vàrem creure que l'encertàvem. Després a la baixada pràcticament no quedava un pam on plantar tenda i encara pujava gent a acampar i fer la Pica diumenge.
Estany d'Estats, tocar treure's les sabates per passar a l'altra costat, per on va el camí
Cati en la "delicada operació" de travessar el riu, les botes penjades del coll. Aquestes traveses ens van fer perdre molt temps, després ho notaríem.
I a part, ¡¡¡ l'aigua estava gelada, renoi!!!!
La Canal de La Pica estava pràcticament tota coberta de neu.
Molta gent es retirava, per que no portava grampons, o sí portava però no ho veia clar. Nosaltres portàvem grampons i piolet i havíem vingut a fer-la. Així que cap amunt. Cati pujant
Cada un al ritme que trobava més cómode. La neu estava molt fastigosa, semblava iogurt.
Dolors arribant ja al Port de Sotllo
Immediatament desprès arriben Cati i Montse. Cati va decidir no continuar. Ens va haver d'esperar més de quatre hores que se li feren eternes
La Cometa d'Estats, amb el petit llac de mateix nom i els "Guins de L'Ase" just a sobre
El camí portava pel costat d'aquestes esquerdes que tenien alguns metres de fondària. La pendent també era considerable. Mireu les dues persones al fons per agafar dimensions.Ho vàrem passar amb molt de compte i un "ai, ai,ai" per dins
Ja estem al Coll de Riufred, aquí la cosa ja era més tranquila.
Coll de Riufred. Begoña en primer terme amb cara de "ho aconseguirem", darrera Dolors.
El Coll de Riufred no va ser difícil però va ser una pallissa fer-ho.
Arribar tard te premi. Com que estàvem sols i amb molta tranquilitat apareixen els auténtics habitants de la muntanya
FINALMENT - LA PICA
Begoña i Dolors, les primeres
Jaume aprofita per que li facin una foto
Montse arriba exclamant : "Hola Pica"
😊
"FOTO OFICIAL 1" - MONTSE-DOLORS-BEGOÑA
"FOTO OFICIAL 2" - S'AFEGEIX EN JAUME
Descansem una mica abans d'emprendre la feixuga baixada
S'aprofita per fer alguna foto més, no es puja La pica tots els dies
El "còmode" camí de baixada.
Ja ens hem reunit amb Cati. Avorrida d'esperar va començar a baixar ella sola. Va fer molt ben fet per que la baixada demanava anar molt a poc a poc i atenció. De fet Cati (i Begoña crec) van ser les úniques que no va relliscar, els altres vàrem baixar unes desenes de metres amb cara de "me la foto")
I més o menys així va anar. A part d'això: volent agafar una drecera a Riufred Jaume es va fotre una pinya que podria haver estat seria (no ho va ser tant). Això ens va fer perdre molt temps (ja ho diuen que "la millor drecera es la carretera"). A l'alçada de L'Estany de Sotllo se'ns va fer de nit.
Finalment estàvem esgotats i vam haver de parar una estona per descansar i menjar alguna cosa; fins i tot es va parlar de muntar un vivac. Total que arribàvem al refugi passades les dotze de la nit. Els guardes alarmats ja havien trucat al 112...... TOTA UNA AVENTURA, però això ja es un altre historia.
Ens hagués agradat afegir el track de la sortida, però va fallar el GPS i va resultar un bunyol. Però es igual, el track el podeu trobar en mitja dotzena de versions (totes el mateix camí) a Wikiloc
