2018 - SETEMBRE - PIC FRESER I PIC DE L'INFERN (pels Modalons d'en Sobirana)

Feia mesos que ens havíem ficat entre cella i cella anar a pujar el Pic de L'Infern.  Quan fèiem la travessa Nuria/Carançà i passavem als peus d'aquest pic emblemàtic ja ens feia el rau-rau.
Però primer havia el repte de pujar La Pica d'Estats, així que es va deixar pel setembre donat que agost es mes en que molta gent té altres coses al cap. Tal com va anar la situació de la neu aquesta primavera de 2018 potser hagués estar millor fer-ho al revés; anar primer al L'Infern i al setembre a la Pica, però les coses de muntanya son així: un fa plans amb temps i desprès el Temps fa el que li rota.

Decidit que aniríem quedava la qüestió de quina ruta seguir de les que surten des de la zona de Vallter; tres eren possibles:


  • La típica ruta que puja al Bastiments i baixa a Coll Freser.
  • Anar pel camí de Nuria a Ulldeter fins la Cabana de Tirapits.
  • Flanquejar el Bastiments fins a Coll Freser pels Modalons d'en Sobirana

Pujar a Bastiments se'ns feia molt dur a alguns (per avorriment de tants cops que l'hem pujat)
Anar pel Camí de Nuria i tornar pel mateix camí es feia molt llarg, més de 16 quilòmetres

Quedava la via de Modalons, que es podia fer tant anant pel camí de Nuria fer els cims i tornar pels Modalons com fer-ho al revés; flanquejar Bastiments pels Modalons i baixar per la cabana de Tirapits i el camí de Nuria. Això últim vam decidir que faríem

El problema es que havia poques ressenyes d'aquesta via. Sabíem que ens trobaríem algun pas "complicat". "Com de complicats" no quedava clar per enlloc. Tot lo més ens van donar el consell de que féssim el flanqueig d'anada (o sigui pujant) per allò de que les dificultats de pujada son més "digeribles".

Si ho vam encertar o no cada un té la seva opinió. El que escriu pensa que es va encertar totalment. El flanqueig de Modalons es fa pesat i es complicat per les persones que estan incòmodes flanquejant amb inclinacions considerables. Però pujar i baixar Bastiments per la banda de Freser no es més fàcil i a més afegeixes un desnivell considerable a la sortida. No se si tothom es va fixar en com era la baixada des de Bastiments al Coll de Freser... i aquí ho deixem.

Passem a veure com va anar.

VIDEO PIC DE L'INFERN





EL PIC DE L'INFERN, DES DE EL CIM DEL FRESER (foto Xevis)





La pujada al Coll de La Marrana


Tot el grup al Coll de La Marrana



Els "famosos" Modalons d'En Sobirana o també dits "els ronyons del Bastiments"


Flanquejar pels Modalons es pot fer una mica pesat


Un isard solitari ens vigila. No vam veure el ramat per enlloc. (foto Xevis)


Els Modalons des del costat del Pic Freser, es veu l'incòmode camí


Arribant al Coll de Freser. El Pic freser al fons


 !!!Comença la diversió ¡¡¡¡


Cati fent equilibris amb estil


O Emi posant les mans. To s'hi val


Cim Freser. Primer objectiu assolit


Foto grup al Freser


Baixada talment complicada


I la consegüent pujada, son les dificultats esmentades que no son tant difícils


La cresta entre Freser i Pic de L'Infern. No sembla que tingui perill


Jaume, com que no surt a les fotos (que fa) aprofita per fer-se una 🙌


Comencem "L'atac"


I resulta que alguna complicació si que la té la cresta ditxosa.


Cal rectificar algunes decisions i refer camí 


Ja ens acostem al Cim (foto Xevis)


Tothom va arribant

Estem al cim. Uns aprofiten per menjar alguna cosa i altres per fer fotos



I com no pot ser menys ens fem la foto de rigor amb el piolet (Jaume)

Montse al piolet 


Dolors sembla que s'ho passa bé. Salva sembla que te fred.

Emprenem la tornada

I ¡¡Oh sorpresa! 
pensàvem que les dificultats havien acabat però no; això està al camí cap a Tirapits

Cabana de Tirapits

Sistema d'avís d'emergència instal·lat pels bombers a la cabana de Tirapits. Diuen que la cabana, malgrat estar en molt mal estat, ha salvat més d'una vida.


Camí de Tirapits a Coll de La Marrana, de molt bon fer.

Veiem les muntanyes que hem pujat


Vista contraria des de la zona de Aigots Podrits. Veiem el Bastiments i l'inici dels Fajols

Els Modalons vistos des de les Arpelles del Freser impressionen. 
Ens preguntem ¿per aquí hem flanquejat?

Passat el Coll de La Marrana es inevitable la foto a l'antic refugi de Ull de Ter


La jornada s'acaba. Jaume aprofita per descansar mentre arriba tothom (foto Dolors)